L'impacte dels Fons Next Generation EU a Catalunya, a debat
La Comissió d'Economia Catalana ha organitzat la conferència Balanç provisional i impacte dels Fons Next Generation EU a Catalunya, amb la participació com a ponent d'Aleix Cubells, director general de Fons Europeus i Ajuts d'Estat de la Generalitat. L'acte ha estat presentat pel degà, Carles Puig de Travy, i moderat per Josep Reyner, president de la Comissió. La sessió s'ha plantejat com un espai de reflexió per fer un primer balanç d'un dels principals instruments de política econòmica europea dels darrers anys.
En la seva intervenció, Cubells ha situat els fons Next Generation EU en el seu context: un programa extraordinari, dotat amb més de 800.000 milions d'euros a escala europea, orientat no només a la recuperació postpandèmia sinó també a impulsar transformacions estructurals en àmbits com la digitalització, la transició energètica o la cohesió social. En el cas espanyol, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) concentra la major part dels recursos, amb més de 100.000 milions d'euros assignats.
Pel que fa a Catalunya, el balanç provisional mostra una elevada capacitat de captació. A finals de 2025, s'havien captat prop de 9.900 milions d'euros, dels quals gairebé 9.000 milions ja estaven compromesos a beneficiaris finals. Aquesta xifra situa Catalunya com la comunitat autònoma amb major volum de fons rebuts en termes absoluts. Les empreses han estat el principal col-lectiu beneficiari, concentrant més de la meitat dels recursos, amb una distribució que combina una forta presència de pimes -en nombre- amb un pes rellevant de les grans empreses en volum d'ajuts.
En relació amb la gestió, s'ha destacat la complexitat del model, amb múltiples canals d'arribada dels fons (convocatòries, licitacions, assignacions directes) i una governança compartida entre administracions. La Generalitat ha gestionat més de 4.000 milions d'euros, amb una distribució sectorial àmplia però amb especial incidència en àmbits com la transició ecològica, l'habitatge, l'educació o la digitalització. El grau de mobilització dels recursos és elevat, amb més del 75% dels fons assignats ja resolts, tot i que amb diferències segons les polítiques.
Des del punt de vista de l'impacte, la valoració és encara necessàriament provisional. Segons s'ha exposat a la conferència, els fons estan contribuint tant a la recuperació macroeconòmica com a la transformació de sectors clau i al reforç de la resiliència del sistema productiu. Tanmateix, molts dels efectes esperats -- especialment els de caràcter estructural -- tenen una maduració lenta, fet que obliga a mantenir una anàlisi prudent i a continuar aprofundint en els mecanismes d'avaluació.
La sessió ha ofert una mirada cap al futur, destacant la necessitat de consolidar les transformacions iniciades i, alhora, preparar-se per al proper cicle pressupostari europeu (2028-2034). En aquest sentit, s'ha subratllat que, més enllà del volum de recursos mobilitzats, el veritable repte és assegurar que aquests fons deixin un llegat durador en termes de productivitat, competitivitat i cohesió econòmica i social.